Off Barcelona va
assistir el passat desembre a l’estrena de “La Vampira del Raval”, al
Teatre del Raval.
La veritat és que ja hi havia ganes de tornar
a veure i a sentir un musical d’Albert Guinovart, artista del que crec ha estat i està sent infravalorat en aquest país, i que ens ha regalat les millors pàgines de
musicals. Però com sempre passa, ningú és profeta a sa casa.
 |
| fotografia: David Ruano |
Però aquest cop s’ha apropat a un tema tant
esgarrifós i a un personatge tant fosc per a la memòria barcelonina com és el
d’Enriqueta Martí, més coneguda al llarg dels anys com “La vampira del Raval”.
Què en fa de temps, quan era tot just un vailet, quan la meva àvia, ja
desapareguda, ens explicava aquesta història de la Barcelona fosca, un conte de "l'home del sac" que fins i tot avui dia em fa esgarrifar. La pregunta del milió és: com se’ls
ha ocorregut agafar un tema així per a fer un musical? Des de la meva humil
opinió, ha estat una feina arriscada. Molt arriscada. Però han tingut pebrots. Ha tingut pebrots Guinovart. I ha tingut pebrots en Pep Cruz, tant per a sortir a defensar l’obra com per a
fer certes crítiques a l’actual panorama teatral a les rodes de premsa, cosa
que demostra que està de voltes de tot, i crec que ara és un home completament
lliure. Però de fet tot l'equip, parlant clar i català, ha tingut pebrots.
Desprès d’aquest apropament al tema, i
coneixedors que aquesta era una empresa molt i molt difícil, veiem que l’obra
prova de distanciar-nos de la realitat en la qual esta basada. Primerament,
perquè treballa la idea del “teatre dins el teatre”. No som a l’època actual,
no som el públic actual, sinó un públic imaginari d’uns quants anys desprès de
passar els fets, i al qual se li ofereix aquesta recreació. Fets encara
recents, però que fan palesa aquest intent de distanciar, tot i que per una
altre banda ens fa sentir com a públic de la generació que ho va viure...ens trobem a un saló de l'època!
Un altre detall que ens prova de distanciar
del dramatisme de la historia són l’alternança dels fets dramàtics amb
fragments còmics (un Mingo Ràfols impressionant i divertidíssim, que si a
l’estrena estava tant “suelto”, ara deu estar espectacular). D’aquesta manera
es trenca la narració, però per altra banda s’alliberen tensions.
 |
| fotografia: David Ruano |
I el darrer distanciament, i aquest és el que
m’inquieta més, és el fet d’utilitzar titelles enlloc de nens. El resultat és
totalment fantasmagòric, i dóna una força brutal a l’aposta. És un encert
total, i una metàfora sobre la infantesa que ens hauria de fer pensar: els nens
són titelles...dins un món d’adults. La titellaire Valentina Raposo fa una interpretació sublim.
Anem també a comentar el conjunt: resulta un
musical sorprenent i valent. Guinovart no decepciona amb la seva partitura, combinant música més cabaretera amb la personal, així com tampoc decepciona cap dels actors: un Pep Cruz impressionant i en
plena forma en els seus dos papers, una Mercè Martínez que fa molta por i que et
creus, i la resta d’actors (Roger Pera,
Mingo Ràfols i Jordi Coromina) també fantàstics en els seus papers múltiples.
De les veus no cal i parlar-ne: tots estan fantàstics, de veritat. Ambientació molt ben aconseguida, i una utilització dels decorats molt intel.ligent. I un detall dels més importants, però invisible: la fabulosa direcció musical d'Andreu Gallén.
Potser la part negativa, però aquesta des del meu punt de vista més personal, és lo poc dimensionada que està l'Enriqueta Martí com a personatge. Li falten contradiccions, dubtes...fons.
En definitiva, que la Vampira segueix fent-me
molta por, i ara potser més, perquè l’he vista anar de nit pels carrers, enmig de les ombres i les tenebres, a la
recerca de vailets-titella , als quals els ha tocat viure en aquest món.
Per a més informació:
- Teatre del Raval
- web de Todomusicales, a on podreu també veure vídeos de l'obra.
