diumenge, 25 de desembre del 2011

La Vampira del Raval, una aposta arriscada.


Off Barcelona va assistir el passat desembre a l’estrena de “La Vampira del Raval”, al Teatre del Raval.

La veritat és que ja hi havia ganes de tornar a veure i a sentir un musical d’Albert Guinovart, artista del que crec ha estat i està sent infravalorat en aquest país, i que ens ha regalat les millors pàgines de musicals. Però com sempre passa, ningú és profeta a sa casa.

fotografia: David Ruano
Però aquest cop s’ha apropat a un tema tant esgarrifós i a un personatge tant fosc per a la memòria barcelonina com és el d’Enriqueta Martí, més coneguda al llarg dels anys com “La vampira del Raval”. Què en fa de temps, quan era tot just un vailet, quan la meva àvia, ja desapareguda, ens explicava aquesta història de la Barcelona fosca,  un conte de "l'home del sac" que fins i tot avui dia em fa esgarrifar. La pregunta del milió és: com se’ls ha ocorregut agafar un tema així per a fer un musical? Des de la meva humil opinió, ha estat una feina arriscada. Molt arriscada. Però han tingut pebrots. Ha tingut pebrots Guinovart. I ha tingut pebrots en Pep Cruz, tant per a sortir a defensar l’obra com per a fer certes crítiques a l’actual panorama teatral a les rodes de premsa, cosa que demostra que està de voltes de tot, i crec que ara és un home completament lliure. Però de fet tot l'equip, parlant clar i català, ha tingut pebrots.

Desprès d’aquest apropament al tema, i coneixedors que aquesta era una empresa molt i molt difícil, veiem que l’obra prova de distanciar-nos de la realitat en la qual esta basada. Primerament, perquè treballa la idea del “teatre dins el teatre”. No som a l’època actual, no som el públic actual, sinó un públic imaginari d’uns quants anys desprès de passar els fets, i al qual se li ofereix aquesta recreació. Fets encara recents, però que fan palesa aquest intent de distanciar, tot i que per una altre banda ens fa sentir com a públic de la generació que ho va viure...ens trobem a un saló de l'època!

Un altre detall que ens prova de distanciar del dramatisme de la historia són l’alternança dels fets dramàtics amb fragments còmics (un Mingo Ràfols impressionant i divertidíssim, que si a l’estrena estava tant “suelto”, ara deu estar espectacular). D’aquesta manera es trenca la narració, però per altra banda s’alliberen tensions.

fotografia: David Ruano
I el darrer distanciament, i aquest és el que m’inquieta més, és el fet d’utilitzar titelles enlloc de nens. El resultat és totalment fantasmagòric, i dóna una força brutal a l’aposta. És un encert total, i una metàfora sobre la infantesa que ens hauria de fer pensar: els nens són titelles...dins un món d’adults. La titellaire Valentina Raposo fa una interpretació sublim.

Anem també a comentar el conjunt: resulta un musical sorprenent i valent. Guinovart no decepciona amb la seva partitura, combinant música més cabaretera amb la personal, així com tampoc decepciona cap dels actors: un Pep Cruz impressionant i en plena forma en els seus dos papers, una Mercè Martínez que fa molta por i que et creus,  i la resta d’actors (Roger Pera, Mingo Ràfols i Jordi Coromina) també fantàstics en els seus papers múltiples. De les veus no cal i parlar-ne: tots estan fantàstics, de veritat. Ambientació molt ben aconseguida, i una utilització dels decorats molt intel.ligent. I un detall dels més importants, però invisible: la fabulosa direcció musical d'Andreu Gallén.

Potser la part negativa, però aquesta des del meu punt de vista més personal, és lo poc dimensionada que està l'Enriqueta Martí com a personatge. Li falten contradiccions, dubtes...fons.

En definitiva, que la Vampira segueix fent-me molta por, i ara potser més, perquè l’he vista anar de nit pels carrers, enmig de les ombres i les tenebres, a la recerca de vailets-titella , als quals els ha tocat viure en aquest món.

Per a més informació: 


dissabte, 24 de desembre del 2011

Espectacles dels "Petits"...per als més petits!


Aquest post el dediquem “en estas fiestas tan señaladas, y que nos llenan de honda satisfacción” a la quitxalla més menuda i la que aquests dies fa llum per sí mateixa, feliç pel Nadal, el Tió, els Reis...

Des de Off Barcelona se’ns ha ocorregut que tampoc podíem oblidar els nostres mal anomenats “petits” de l’espectacle, i fidels a la filosofia del blog, anem “a per ells”. Vull dir amb això que els espectacles que ja han estat suficientment publicitats, com ara “Jerónimo Stilton 3d” i“El gat amb botes” en cinema; o com “Les Miserables” o “Grease” en teatre, són bons espectacles, res a dir; però ara volem donar veu als espectacles que no tenint la dimensió ni la difusió publicitària tant a l’abast, tenen una oferta més que digna per a ser vistos, i perquè no, admirats.

Veureu a continuació ofertes tant en cinema com en teatre:

  • TEATRE:
    • Teatre Gaudí, fins el 8 de Gener (PRORROGAT FINS EL 15):
      • "HAPPY HA-HA": Un espectacle força original i interactiu per nens de 2 a 9 anys, fet per 3 actors fabulosos que ens endinsaran en una història enmig de l'oceà, que no és cap altre que l'enorme linòleum de la Gaudí. Un bonic espai a on escampar la imaginació dels més petits. Més informació aquí.
    • Almeria Teatre, fins el 8 de gener:
      • "UN NADAL DE PASTORETS" és la més original i més gamberra proposta pastoril per aquestes dates. Si voleu uns pastorets originals per a aquestes festes, aquest espectacle no us decebrà. Més informació aquí.
    • Guasch Teatre, fins l'1 de gener:
      • "VE'T-HO AQUÍ UNS PASTORETS", una altra visió original del clàssic dels nadals. Trobareu més informació aquí.


  • CINEMA:

 En aquest apartat destacarem un cinema que ha dedicat el seu espai i les seves sessions a un cinema d'animació de moltíssima qualitat però de poca distribució. Parlem, com no podia ser d'una altra manera, dels cinemes Verdi. Ara ja gairebé "digitalitzat" al complet, ens proposa aquests nadals una aposta força interessant. Una delícia per als més petits, i una obra d'art del dibuix i l'animació per als adults.

Es tracta del film "UN GAT A PARIS", film d'animació que tracta de la doble vida d'un gat, dins una trama policial. I tot això amb el trasfons d'un París redecorat per a la història. Ha estat seleccionat per als Òscar de Hollywood en la categoria d'animació. Més informació aquí.

Us deixem amb el tràiler del film, per si us animeu! I Bones Festes a tots!!!



dimarts, 25 d’octubre del 2011

Premis butaca 2011

Ja teniu a la vostra web la XVII edició dels Premis Butaca de Teatre de Catalunya, dedicats a donar a conèixer actors, professionals i muntatges de l'escena de petit format a Catalunya.

Aquí podeu votar.

D'entre les moltes opcions, us fem una petita mostra a continuació. Trobarem espectacles que sí ha visitat "Off Barcelona", com ara "In on It" (que es va fer al Teatre Gaudí) o "Nit de Sant Joan" (a l'Artèria Paral.lel), cadascun en el seu propi "terrirori"; o bé  en espectacles que ens han cridat l'atenció i dels que es parla molt i molt bé, com ara "El Casament d'els petit burguesos" (que es va estrenar a l'Almeria Teatre, i ara està de gira).

Què dir del muntatge "In on It" que no haguem dit abans? Un format simple, senzill, i amb dos actors del calibre de Xavi Casan i Roger pera, dirigits magistralment per Òscar Molina, amb il.luminació del Dani Gener. Més info aquí.

També a destacar el re-muntatge d'un clàssic del musical de Dagoll Dagom, que és quasi parlar del musical català: "Nit de Sant Joan". En l'edició més moderna i presentada a la inauguració de l'Artèria Paral.lel.


I com a tercera proposta tenim a un espectacle que ha passat sense fer molt soroll, però que ha estat un autèntic "corredor de fons": es tracta de "El casament dels petit burgesos", àcida crítica social per a gaudir. Aprofitant que aquest espectacle encara és als escenaris (el dia 27 actúen a Cornellà), us deixem amb un altre tastet.

(Almeria Teatre), Millor muntatge a millor muntatge en petit format i Millor Caracterització.

Així doncs, que guanyi el millor...

dimarts, 19 d’abril del 2011

TEATRE AL 50% PER SANT JORDI.

Un any més ADETCA i els Teatres Públics de Barcelona ofereixen descomptes especials per anar al teatre coincidint amb la festa de Sant Jordi. Les entrades es podran comprar al TIQUET RAMBLES del Palau de la Virreina (La Rambla, 99) del dissabte 23 d’abril al dissabte 30 d’abril.
Les entrades amb descompte seran per a les funcions del 25 d’abril a l’1 de maig i també es podran adquirir per internet als webs:

Els teatres participants són els següents:


ALEXANDRA TEATRE, ALMERIA TEATRE, ANTIC TEATRE, Teatre APOLO, AQUARELLA, ARTERIA PARAL·LEL, SALA ATRIUM (Barcelona), SALA BECKETT, BORRÀS, BROSSA ESPAI ESCÈNIC, Club CAPITOL, CONDAL, Teatre GAUDÍ DE BARCELONA, GOYA, JOVENTUT, CAFÈ TEATRE LLANTIOL, LLIURE (Gràcia), MERCAT DE LES FLORS, SALA MUNTANER, NAU IVANOW, POLIORAMA, Teatre del RAVAL, JOVE TEATRE REGINA, ROMEA, TANTARANTANA, TNC, TEATRENEU, TÍVOLI, VERSUS TEATRE, VICTÒRIA i LA VILLARROEL.

diumenge, 17 d’abril del 2011

Entrevista a Roger Pera i Xavi Casan sobre "In on It"

Disseny: Filip Aster (foto: Martí Fradera)


En el món actual del teatre a Barcelona es pot trobar de tot: bo i dolent. I això no depèn dels diners invertits en l'espectacle, sinó de la manera en que l'esforç i la qualitat inicial dels diferents elements s'utilitzen. I és que aquí s'han ajuntat no tan sols uns bons “elements inicials”, sinó que s'han utilitzat amb intel·ligència des del moment en que el mateix autor, Daniel McIvor, va concebre l'obra. Un text fabulós (gran èxit al Festival d’Edimburg del 2000) i una boníssima matèria prima per a començar.

Però com en el món culinari, no tot és la massa ni la base, si no hi ha un bon tractament del conjunt a posteriori. I això és el que ha fet el director Òscar Molina sobre text traduït del Gerard Vàzquez amb aquests dos autèntics “monstres” de l'escena, com són el Xavi Casán i el Roger Pera. Dos actors de sobra coneguts, i que ens tornen a sorprendre amb aquest muntatge totalment minimalista: dues cadires, dos actors i una jaqueta. Nomès ells dos, acompanyats d'una impressionant il·luminació del Dani Gener, ens fan viatgar tant cap els diferents personatges i situacions com també a través del temps. És aquesta la grandesa de l'espectacle: com aconsegueix que en tot moment l'espectador sàpiga a qui encarnen els actors a cada moment, i en quin moment de la narració els interpreten.

"In on It" va començar al Versus Teatre com a una aposta prometedora i interessant. Ara arriba al Teatre Gaudí per un temps limitat (4 setmanes) per a permetre que els que no van gaudir de l'estrena hi puguin anar, i els que la van veure, repeteixin. Perquè és un espectacle que dóna per molt. No us el podeu deixar perdre.





Off Barcelona” va anar ahir al Teatre Gaudí a parlar personalment amb els actors ,i això és el que ens han explicat de l'obra. 




dilluns, 11 d’abril del 2011

"Midnight Cabaret", a la Sala Muntaner

La seva acollida a l’escena barcelonina va ser més que bona, donat que van poder estar a tres teatres diferents en una mateixa temporada. Això, si més no, és un rècord.

Però les germanes Torras no s’han aturat aquí, ja que ara tornen (aquest cop a la Sala Muntaner) amb un text propi. L’obra, que s’anomena “Cabaret de Mitjanit” (o Midnight Cabaret) esta escrita per una de les cantants, la Maria Torras, i el pianista de l’espectacle, Juli Rodríguez, el qual també va col.laborar com a músic en l’anterior muntatge de la compañía M&M, Wonderful Sounds. Compta, a més, amb la direcció de Roger Pera, que, tot i que no actúa, ha prestat la seva veu en off a l’obra.

            L’espectacle, de durada correcta, ens permet veure l' evolució de les seves dues protagonistas, Marta i Maria Torras, que aquest cop mostren, a més de les seves magnifiques veus, un poc més de la seva vessant artística, com és la interpretació. I és que és així com les hem de veure, com a actrius-cantants, com els agrada que les considerin. Dins d'una historia que pot semblar més o menys comuna, veurem com les dues actrius ens parlen de les grandeses i les misèries del món de l’espectacle, del que es pot arribar a fer per triomfar i passar per damunt de tot (i de tots) per a aconseguir un lloc fins i tot en el local del que ens parla l’obra, que no sembla de renom a primera vista.

            Podem des d’aquí extrapolar els fets i portar-los a la vida mateixa: la Jane i la Norma esdevenen amigues, però també enemigues. La que havia estat puntal i ajuda esdevé un destorb que convè eliminar quan ja no és de menester. La grandesa i la mediocritat dels personatges (i de les persones) es demostra en els moments clau: tant quan s’està a dalt com quan s’està  a baix. I cal mostrar generositat en ambdós casos.

            Una historia per a reflexionar, no?

            “Endavant germanes, Maria i Marta”, com deia en Pep Parés el dia de l’estrena de “Magnífics Sons” al Teatre Gaudí. Endavant.

Us deixem un fragment publicat al blog del mateix espectacle i fet pel nostre blog.

dijous, 3 de març del 2011

"Pluja Constant" torna a Barcelona

Després de la seva estrena i una gira per províncies, "Pluja Constant", de Keith Huff, torna un altre cop a Barcelona el dia 23 de març, aquest cop al teatre Romea.

Trama de l'obra:
"Els policies Joey i Denny són companys i amics des de fa molt temps. Joey és solitari i solter, i Denny està casat i té fills; ambdós estan carregats de problemes i defectes. L’introvertit Joey lluita contra l’alcoholisme i Denny està constantment enfadat i obsessionat en defensar la seva família de qualsevol amenaça. Un thriller policial, dur i punyent que envolta a dos amics i companys de feina involucrats en una disputa en un barri de Chicago, que els posarà a prova i canviarà per sempre més les seves vides."

L'obra, dirigida per Pau Miró i interpretada per Joel Joan i Pere Ponce, estarà només fins el 10 d'abril.

Si voleu veure la notícia de l'estrena, consulteu aquest vídeo.

La crítica ha dit de l'espectacle:El texto atrapa y avanza con fluidez, tiene pegada, atmósfera, fuerza dramática y energía rabiosa de sus intérpretes, Joel Joan y Pere Ponce; un equipo de lujo comandado por Pau Miró. Marcos Ordóñez. El País. Babelia
Joel Joan y Pere Ponce nos muestran dos interpretaciones absolutamente físicas, admirables, fuertes, desgarradas, convincentes.  Verles sobre el escenario provoca la admiración franca. Maria José Ragué. Guía del Ocio
Un gran espectacle, un director brillant i un parell d’actors ben implicats en el tema. Ramon Oliver. La Vanguardia. Què Fem?

La bona direcció de Pau Miró enganxa. Joel Joan i Pere Ponce, magnífics. Deixeu tranquils la resta de cinemes, aquesta és la pel·lícula que potser cal veure!. Joaquim Armengol. AVUI
Història i personatges al límit que Pau Miró manté sota un ferri control perquè Joel Joan i Pere Ponce ofereixin unes interpretacions excel·lents. Juan Carlos Olivares. TIME OUT
Pau Miró ha dirigido un montaje eficiente, bien estructurado, de ritmo ágil que nos mantiene pendientes de lo que pasa; sus intérpretes encajan muy bien y están estupendos. Puro género negro. Begoña Barrena. El País
Ritual de complicidades, espléndido, magistralmente dirigido e interpretado por un soberbio, impresionante Joel Joan, muy bien secundado por Pere Ponce. Si les interesa el género es una obra obligada. Joan-Anton Benach. La Vanguardia
El treball de Joel Joan i Pere Ponce omple el teatre de tensió i credibilitat, atribuïble al minuciós treball de direcció i a la implicació dels actors. Francament recomenable. César López Rosell. El Periódico
I per als amants de Broadway i les curiositats, res millor que veure les entrevistes de la presentació de l'obra a Broadway, a on els papers els interpretaven Daniel Craig i Hugh Jackman.

dimecres, 23 de febrer del 2011

Humor i teatre els caps de setmana a La Villarroel

La Villarroel inicia la seva particular temporada de caps de setmana d’humor i programa dos espectacles-monòlegs humorístics per a les tardes del 26, 27 de febrer i 5, 6 de març, com una iniciativa que es preveu tingui continuïtat durant aquesta temporada proposant així a l’espectador una oferta variada que inclou teatre – humor – música en diferents espectacles.

El dissabte 26 de febrer i 5 de març, podrem veure a Joan Domínguez, actor, showman i humorista presentant el seu espectacle “Una miiiiierda”, monòleg d’humor el títol del qual té com a objectiu avançar-se a les crítiques. Joan Domínguez es va fer popular al programa “Un, dos, tres” com el hombre de la caja i la seva trajectòria és molt àmplia participant a programes com “El club de la comedia” i en diferents sèries d’èxit com “Aquí no hay quién viva”.

El diumenge 27 de febrer i 6 de març, podrem veure a Edu Mutante i el seu espectacle “Mi familia materna... y la de verdad”, un show de monòlegs, imitacions, cançons i moltes sorpreses més d’aquest polifacètic artista que ha consolidat una àmplia experiència en diferents disciplines. Actualment porta el seu espectacle en gira per tota Espanya i col·labora en diferents programes de ràdio i televisió, sent un dels còmics més sol·licitats de tot el circuit nacional de comèdia.  

Els horaris dels espectacles seràn dissabte 26 de febrer i 5 de març, a les 18h i 22h; diumenge 27 de febrer, a les 18h; i diumenge 6 de març, a les 18h i les 20h, al preu únic de 12 €. Preus especials per a grups a Promentrada.

És una nova iniciativa de la sala que crec és interessant i necesita el suport de tots vosaltres.
Recordeu, a més, que l'obra Killer estarà encara en cartell fins el proper 6 de març.

diumenge, 20 de febrer del 2011

El projecte dels bojos: un musical en estat pur.

Feia temps que no anava al teatre tant venut, però com que m'agrada el teatre musical m'hi vaig arriscar, animat per la dona d'un amic meu que també és amiga meva...en fi, deixem els detalls i centrem-nos en el que va ser l'experiència.

Per començar, l'Almeria Teatre havia canviat la distribució del pati de butaques a la que em tenien acostumat en d'altres funcions. A l'escenari, els músics en viu simulant el carrer. Al bell mig del pati de butaques, l'espai del bar vingut a menys "El Voilà", que reunirà tota una colla de personatges que aniran farcint dramaticament la trama, amb la situació i les aspiracions dels personatges. Seràn aquests personatges, a través de les seves cançons que evoquen records i emocions, els que ens aniran portant més enllà de l'espai en que es troben, regirant en les seves emocions i construint un mirall d'emocions en els quals qualsevol ésser humà s'hi pot veure reflexat d'una manera o una altra.

L'espectador sentirà aviat força empatia amb els personatges, tots ells fabulosament interpretats per un repartiment boníssim i treballats per una direcció tripartita que sembla una, la qual aprofita l'espai i el gest de manera sorprenent. Evidentment, tot això no surt gratuitament, sinó que és el fruit del treball d'actors i directors en un procés creatiu que es veu i transpira moltíssima feina al darrera.

Deixo la música per al final, però no en un lloc menor, perquè per a mí és de primera línia. Comença de manera convencional, i a mesura que avança l'obra es va transformant en més valenta, fins i tot de vegades amb uns punts atonals que li donen un aspecte únic.

Felicitats a La Barni per la creació d'aquest espectacle i a l'Almeria Teatre per la seva aposta en aquest projecte. Tots som necessaris en portar el teatre musical fet dignament i sense grans sorolls a un futur prometedor: actors, escriptors, músics, directors, programadors i teatres. I aquesta és una obra que clarament està orientada en aquesta direcció.

Web de l'Almeria Teatre
Web d' "El projecte dels bojos"
Notícia sobre "El projecte dels bojos" a Todomusicales.com
Notícia sobre "El projecte dels bojos" a Broadwayworld.com

Què és Off BCN ?

Com totes les iniciatives que prometen, iniciem aquest petit espai en silenci però amb voluntat contínua, tenint en compte com a objectiu reflexar el que es fa a les sales petites de la ciutat de Barcelona.

La gent que treballem en aquest blog som gent que tenim les nostres obligacions, però d'alguna manera ens inquieta el teatre, el teatre musical de petit format i el seu futur, sobretot en els casos en que hem pogut veure com moltes petites iniciatives no prenien embranzida degut, en la majoria dels casos, al poc ressò mediàtic dels mitjans, normalment centrats en obres i sales de més calibre.

Ja deixem clar que ens agrada el teatre, però també el teatre musical. Potser també deixem alguna petita ressenya per a la música o d'altres arts en particular.

Per tant, deixeu-nos que començem a "pintar" aquest llenç. El resultat només ho sap el futur...

dimarts, 1 de febrer del 2011

Històric - Comedy Tonight



Durant la preparació del blog, que originalment havia de ser un espai televisiu dins un magazine que havia d'estrenar-se a l'octubre-novembre de 2010, es van realitzar una sèrie de reportatges. La llàstima va ser que, finalment, no es va poder posar em marxa la iniciativa, i el projecte va quedar dissolt. És el que passa amb projectes a on et deixes l'ànima i desprès comproves que per culpa de raons alienes les noves idees i apostes es queden al tinter.
No ens hem volgut quedar aturats, i volem que aquesta petita entrevista sigui la primera de tota una sèrie que es faràn (sempre que el temps ho permeti) durant l'any. La idea és crear un arxiu històric que servirà per a observar, al cap de l'any, fins a on hem arribat.
Com a mostra un botó: la obra que s'estava representant en aquell moment al Cafè Teatre Llantiol: Comedy Tonight. Una obra que, com moltes, va començar discretament i ha tornat al Llantiol al cap d'un temps.
Aquesta és la primera entrevista que vam fer al director i als actors de l'obra.

Per a més informació sobre l'espectacle i la companyia Els Pirates, feu clic aquí.
Per a veure la notícia de Todomusicales sobre l'actuació al Llantiol, feu clic aquí.