"A força de cançons", una metàfora actual.

De la mà d’aquests joveníssims autors-creadors, Laura Olivella i Pau Doz (coreògrafa i autor del text respectivament), ens arriba aquesta fresca obra-homenatge a les partitures de la Nova cançó que ens van omplir durant els anys de final de dictadura i de transició. Representa una reinterpretació de les cançons, tot i que mantenen un “missatge ocult” fàcil de destriar.

L’espectacle en sí ens planteja un problema existencial del protagonista, en Joan (Pau Doz), el qual deixa la seva parella (Laura Olivella) i s’endinsa en un món que li descobrirà noves aventures. Un viatge extern (i intern, com no podia ser en cap altra història a on el creixement i evolució són inherents a la història) que descobrirà un nou personatge, molt més viu i segur, coneixedor de sí mateix. En el seu recorregut coneixerà personatges tant curiosos com el forçut (Albert Doz), la seva dona Antònia (Laura Olivella), la vident i la Fera (Elena Gadel en ambdós personatges). Però cap més estrany que en Pitu, el domador (Xavier Duch), que broda el personatge i resulta el contrapunt humorístic més interessant de l’espectacle.

L’obra està ben estructurada. No hi ha cap peça que soni malament, ni en el pla musical ni en el guionístic. I això, en una obra tant arriscada, és molt d’agrair. Sembla senzill, però és que les coses, quan semblen tant senzilles, és que no ho són en absolut. La dansa inicial amb la qual ens regala Laura Olivella al principi és d’una agilitat i elegància sublim, els duets que ens regalen Pau Doz i Elena Gadel molt ben combinats i equilibrats. Inclús quan tots els actors canten alhora, el resultat resulta més que climàtic.

Aquesta obra, per ser la primera que Som-hi Films ha produït ens dóna un resultat més que excel·lent. Penseu que “A força de cançons” no és un musical qualsevol. “A força de Cançons” és un musical treballat, molt treballat, i fet per gent que porta treballant molts anys damunt els escenaris tant de ballarins, coreògrafs i actors, com en el cas de Laura Olivella, Pau Doz i Xavier Doz. Per una altra banda han arribat Xavier Duch i Elena Gadel, el primer amb una carrera meteòrica dins el panorama del musical actual i la segona amb molt bona projecció professional i bona telegènia. Tots, cadascú en el seu paper, estan fantàstics, i ningú desentona.

Però no ens enganyem: darrera aquesta aparentment innocent història, s’amaga una metàfora sobre l'actual situació que a nivell català s'està produint: descobrir què hi ha més enllà, sense cap por ni complexe i amb moltes ganes de sortir de la capsa en la que estem ficats tots plegats.

Com diu la mateixa Laura Olivella de l'espectacle, "Seguim vivint en un circ, perquè seguim necessitant reivindicar i lluitar per la nostra llengua i els nostres drets com a cultura, perquè no podem oblidar les injustícies del passat i del present, per això i molt més segueixen faltant cançons d'ara, i que aquestes ens donin força per a seguir caminant i lluitant per tirar endavant".

No perdeu de vista a aquests professionals, perquè donaran a parlar. i si no, el món és injust.

Us deixem un link a la crítica que el reconegut escriptor i periodista Josep Maria Espinàs va publicar a El Periódico.

I el vídeo de promoció de l'espectacle.

Enllaç a Som-hi Films, productora de l'espectacle.